No hi ha cap dia
igual; ni tan sols els moments són iguals l’un de l’altre. I hi ha tants
matisos, tantes maneres de veure’ns i conèixer-nos, que cada persona et pot
enriquir infinitament.
Feia molts mesos
que no escrivia res, mesos en què no he volgut compartir absolutament res de
mi, i fins i tot anys, si en traiem alguna excepció. Només ho compartia cara a
cara amb els que estaven per abraçar-me. Però avui ho he sentit. He sentit
aquella necessitat d’expressar el que sento i saber que el que escriuré no serà
gris.
Aquests últims
dies m’he despertat amb forces i recuperant-me a mi mateixa, recuperant la part
de mi que havia perdut fa anys. I és aquesta força i empenta la que em fa
trobar-te a faltar d’una manera que no ho havia fet fins ara. Avui, et trobo a
faltar per arreglar el món.
Com podíem ser
tan diferents i entendre’ns tan bé? Realment, érem l’exemple de dos extrems. Mai
haguéssim votat el mateix, mai haguéssim fet el mateix camí per canviar les
coses, però ens encantava aprofitar els moments de trobada per parlar i
discutir sobre com avançàvem. I ara, passat aquest temps, crec haver entès que
el que fèiem no era simplement discutir l’actualitat, sinó mostrar-nos el
respecte mutu que ens teníem a través de les paraules. Jo t’escoltava i tu m’escoltaves.
I al cap i a la fi, el que volíem era un món més just; un món on tothom que
somniés, pogués veure acomplert el seu somni. Érem uns somniadors nats, i també
lluitadors, perquè no dir-ho. Trobo tant a faltar aquelles converses! Des de
sempre he sabut que només m’omplien igual si eren amb tu.
Avui tinc les
forces per tornar a voler canviar el món, tinc les forces per sentir que cada
cop estic més a prop del meu somni i que d’aquí no res hauré fet un pas molt
important en el camí. I ara no ho puc discutir amb tu.
Les coses es fan malbé, les persones vénen i se’n van, però les paraules i els records són per sempre. Avui et sento arreglant el món, mentre t’escolto i els altres miren incrèduls, també, d’aquesta mescla de personalitats. Però sobretot, avui m’ajudes a ser feliç tirant endavant i sabent que estaries orgullós de mi com jo ho estava de tu. Avui, i des de fa mesos, m’ajudes a volar.
Les coses es fan malbé, les persones vénen i se’n van, però les paraules i els records són per sempre. Avui et sento arreglant el món, mentre t’escolto i els altres miren incrèduls, també, d’aquesta mescla de personalitats. Però sobretot, avui m’ajudes a ser feliç tirant endavant i sabent que estaries orgullós de mi com jo ho estava de tu. Avui, i des de fa mesos, m’ajudes a volar.
Cuida’t molt!
*** No paris mai de somniar i Sigues Feliç! ***
*** No paris mai de somniar i Sigues Feliç! ***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada