Vull fer arrels
en aquesta illa
per poder anar i
venir,
per poder dir que
sóc d’aquí quan estic a casa
i “sóc d’allà”
quan estic aquí.
Vull que em
gronxi la tramuntana,
el migjorn, el
xaloc i el garbí.
Vull que em duguin
les onades
avui aquí i demà
allí.
I somniant
desitjo que arribi el dia
quan pugui dir
que sóc del meu país petit;
un país que serà
ben lliure
i el formarà un
gran poble unit;
un poble que
respecti la cultura,
la pàtria i els
somnis de qualsevol país veí.
Perquè els països
no els marca cap mapa,
ni els tractats
ni els camins.
Els països els
marca el cor de les persones,
la llengua, la
cultura i els desigs.
Deixem, doncs,
que els països siguin lliures
i els seus
desitjos puguin acomplir
per poder dir
després a la Història
que tots fem i
deixem fer camí.
Feliç Diada
Nacional de Catalunya 2012!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada