Pensaments al vaixell

És hora de tornar, de fer aquest viatge sola i pensar en tantes coses i no pensar en res. M’agrada fer-lo cada vegada després de les vacances. Crec que és el meu moment per parar, per arrencar, aquest “limbo” entre el passat i el que vindrà en el futur. I el present és navegar, només navegar, deixar-me portar sobre el mar i dins meu. És hora d’escoltar el cor i la ment; és hora que el món quedi en silenci...